M'agrada la literatura clàssica, i fins ara considerava que especialment m'agrada l'estil de la Jane Austen, autora de llibres brillants com Orgull i Prejudici, Sentit i Sensibilitat o Persuassió. Però Mansfield Park és, de tots els seus llibres, el més decebedor (exceptuant l'Abadia de Northanger, que no l'he llegit).
Trobo completament injust que es parli d'ell com el llibre en que els protagonistes interpreten una obra de teatre (aquestes eren les referències que jo en tenia). Després de llegir-me el llibre em sembla molt evident que la seva autora mai va participar ni viure en directe la creació d'un espectacle teatral com el del llibre, entre joves amics i pretendents. Sinó, sens dubte l'Austen no hauria deixat d'aprofitar les increïbles emocions, sensibilitats i fantasies que neixen d'un joc com pot ser el de la interpretació, on un s'obre de sentiments per ensenyar els que el paper li demana, i pot acabar rebent-ne d'estranys que no havia previst. És completament injust pels amants del teatre que se'ns vengui únicament com a font de problemes morals i monetaris, i que es parli d'un llibre on es fa una obra... quan en realitat quan tot just comencen a assajar-la es cancel·la. Si el llibre té 600 pàgines, l'obra en dura 60.
Així que res d'una història sobre teatre. I tampoc es pot dir que sigui la història de la Fanny Price, que se'ns ven com a protagonista. Perquè sí, és cert, assistim a la seva evolució, i l'acompanyem al seu viatge a Portsmouth... Però no se'ns culmina amb l'explicació de la seva felicitat. L'Austen té molta tendència a explicar en poques pàgines els propers 20 anys dels seus personatges, i en els altres llibres sempre m'ha semblat una costum entrenyable perquè així coneixes més del que poden avarcar un parell de centenars de pàgines. Però aquest cop, trobo que és massa. Ja no és que, un cop resolt el tema principal, ens expliqui com van acabar els altres. És que la trama principal del llibre se'ns explica d'una forma precipitada, sense cap tipus de detall ni un mínim respecte per a qui s'ha llegit 550 pàgines de pensaments de la Fanny Price! "Bé, i al final agafen i es casen". Sento la ironia, però és que realment em vaig enfadar molt.
Així que ni parlem de teatre ni de la història de la Fanny Price. Parlem de com una família, els Bertram, es trenca a causa de dos germans que arriben a Mansfield i que actuen d'una forma completament impròpia.
