Diuen que rectificar és de savis, així que, a favor de la meva intel·ligència, he de fer una esmena a un dels posts que vaig penjar l'altre dia. Cal dir que jo dec ser extraordinàriament sàvia, per haver de rectificar quan només porto quatre entrades! (Prego que ningú em salti al coll al crit de "fal·làcia, fal·làcia!" per l'afirmació que acabo de fer).
La qüestió és que em vaig fer una mica massa la interessant quan vaig escriure sobre el Fantasma de l'Òpera. Segurament tots ja ho sabíeu, però jo desconeixia que l'autèntic inici d'aquesta meravellosa història és un llibre. Pensant-ho bé, no podia ser d'una altra manera, i quan vaig dir "sigues l'Andrew Lloyd Webber", hauria d'haver dit "sigues Gastón Leroux". De tota manera, amb aquest text no pretenc treure-li mèrits al primer, segueix sent un dels meus ídols i és difícil que deixi de ser-ho. Però per a ser justos, he decidit que em llegiré "El Fantasma de l'Òpera", i us en parlaré quan ho hagi fet.
Patri, ja ho pots ben dir, rectificar és de savis i no passa res!
ResponEliminaPer cert, et recomano que te'l llegeixis. Fa temps que me'l vaig llegir i ara no recordo totes les filigranes però val la pena.
Un petonet des de Suècia.
Patri, molt bé això de rectificar! I més a la xarxa. Ens hem acostumat a parlar sense contrastar i sovint si ens adonem del nostre error fer-ne cas omís.
ResponEliminaEsperaré la teva nova opinió una vegada n'hagis fet la lectura. :-)
Una abraçada!